Avui, els membres de la Comunitat del Costa i Llobera estem de dol: en Pere Darder, el nostre referent pedagògic, ens ha deixat.
En Pere va ser cofundador i primer director de l’escola i cofundador de l’Associació de mestres Rosa Sensat. Va centrar les seves activitats i publicacions en la formació inicial i permanent del professorat, en l’organització i l’avaluació dels centres educatius i en la renovació pedagògica. Va impulsar la creació d’un grup de recerca sobre les emocions, DPE (Desenvolupament Personal i Educació). Entre el 2004 i el 2011, va presidir el Consell Escolar de Catalunya.
El nostre profund agraïment per la seva tasca. Que la terra li sigui lleu.
Paraules de Pere Darder a la celebració dels 50 anys de Costa i Llobera
Aquestes van ser les seves paraules en l’acte del 60è aniversari de l’escola.
ESCOLA COSTA I LLOBERA. 20.III.2019
CELEBRACIÓ DELS 60 ANYS I 30 D’ESCOLA PÚBLICA
Pere Darder. Per què una escola com Costa i Llobera en aquell moment?
A la Barcelona de l’any 1958, les escoles públiques eren en general un retrocés del que hi havia abans de la guerra civil.
L’Institut-Escola Costa i Llobera el vam fundar els pedagogs Pere Darder Vidal i Pau López i ja al primer any se’ns va sumar Enric Lluch Martin.
Estàvem en un moment de canvi, es mantenia el record de les escoles actives i la voluntat d’algunes famílies de seguir-les.
Un equip de mestres teníem el model d’alguns mestres represaliats com Artur Martorell i Alexandre Galí, que eren accesibles a través del Dr. Jaume Bofill, catedràtic de Filosofia a la Universitat de Barcelona, que volia una altra educació per als seus fills. Una important aportació econòmica d’Enric Balcells ens va permetre llogar un local a la Rambla Catalunya.
Hi havia un moviment col·lectiu de canvi. Estàvem en contacte amb escoles que havien iniciat ja un nou camí: Escola Talitha, amb Teresa Codina, i Escola Santa Ana, amb Roser Soliguer de Bofill. Un grup de mestres vam crear les Sessions de Pedagogia, compartint projectes amb la pedagoga Marta Mata.
Costa i Llobera va néixer com escola privada, amb el desig de ser escola per tothom. Era escola de nois fins al 1978, amb pocs alumnes, que es duplicaven cada curs.
Eixos bàsics de l’inici de l’Escola Costa i Llobera:
– Els professors treballàvem en equip, amb l’impuls de l’equip directiu d’en Pau López, l’Enric Lluch i en Pere Darder, per una renovació pedagògica on el centre eren i són les noies i els nois. En Joaquim Farré, mestre de l’equip, deia que aquesta era la gran diferència amb les escoles anteriors que ell havia viscut.
– Volíem una escola activa i catalana.
– En l’inici era una escola confessional i la catequesi la feien directament les famílies a la mateixa escola. Posteriorment, la catequesi es va incorporar al centre de pastoral del bisbat.
– S’afavoria la formació personal i social (d’aquí va sortir el 1965 el llibre El nen i l’altre, Premi Balmanya, de Ramon Canals i Pere Darder) amb l’atenció del Gabinet Psicosociopedagògic, els informes i les reunions amb les famílies i també amb el comentari del diari (preparació crítica); amb les sortides, excursions i campaments (contacte amb la realitat), amb el projecte de lectoescriptura de text i imatge, arxius d’imatges, tallers i revista des de la Biblioteca, (per desenvolupar la imaginació i el coneixement).
– Les famílies participaven volgudament com coeducadores i construint l’escola amb els mestres. Per exemple: la creació de la quota indicativa on cada familia es comprometia a pagar segons les seves possibilitats i que en Pasqual Maragall va realitzar com expert i com a pare. Més tard, aquestes aportacions van donar lloc a la Fundació Propedagògic.
En els 14 primers anys es van elaborar els llibres-fitxes de l’editorial de Joan Casals per a totes les matèries. Vam col·laborar amb n’Andreu Doria a La Galera.
Des de Costa i Llobera es va contribuir al naixement d’altres escoles (Heura i Lavínia) i vam participar en la creació de L’Associació de Mestres Rosa Sensat.
L’augment constant del nombre d’alumnes ens va fer desplaçar per bastants edificis, a la cerca d’un local adient. També la participació de les famílies va ser cabdal per tenir un edifici escolar, obra de l’equip Martorell, Bohigas, Mackay el curs 1979-1980, seu actual de l’escola.
El 1988 amb altres escoles del CEPEPC es va aconseguir passar a escola pública.
Ens hem de sentir satisfets al veure l’escola fent camí després de tants anys.
Barcelona, 20 de març de 2019
Per saber més sobre Pere Darder podeu llegir les entrevistes:
- ARA Mestres – Pere Darder, expert en intel·ligència emocional
- Pere Darder: un pedagog que creu en l’educació emocional i en l’emoció d’educar
Record de la promoció BUP 1977-1980
Temps. Vida.
Potser és l’element que tenim més present a les nostres vides i com el mesurem al llarg de la vida ens marca el camí que, dia a dia, ens fa ser persones en el món que vivim.
Però hi ha un aspecte clau del temps i ÉS com el valorem, com el vivim i com el fruïm, perquè d’això es tracta: d’entendre´l i només l’entenem amb coneixement.
De ben petits estem verges perquè no sabem res i només amb l’aprenentatge comencem a entendre l’entorn i les relacions amb un món desconegut.
I ben aviat entrem en relació amb qui ens cuida i ens ensenya.
I aquí és fonamental l’educació.
En Pere era un EDUCADOR, una persona que transmetia CONEIXEMENT i no sols acadèmic sinó sobretot HUMÀ. D’alguna manera com un Home del Renaixement i la Il·lustració, però molt i molt avançat en el seu temps.
Recordo una xerrada d’inici de curs, ja en l’esperat durant dècades edifici de Can Caralleu. Sí, era 3er de BUP. Va ser una digressió sobre el món i l’entorn que ens esperava a la cantonada i, de ben segur que, en els nostres 16-17 anys desbordàvem energia i ganes de menjar-nos-el.
Recordo que la seva veu, pausada, intel·ligent, m’abocava a llençar-me sense por al futur que s’amagava dins el meu cor, perquè el Costa ens va ensenyar sobretot a VIURE i a CONÈIXER
I en un entorn difícil i amb poques eines vam APRENDRE a APRENDRE, a CONÈIXER i a PENSAR.
Perquè al final la vida és això: aprendre i pensar, dues eines que ens donen la força per avançar en l’entorn de la família, dels amics, de la feina, del lleure… I sobretot amb esperit crític davant els canvis i reptes que se’ns obrien en una societat nova i oberta al món.
L’escola ens va donar també un gran sentit del respecte davant la diversitat. Ens sentíem tan iguals i a la vegada tan exquisidament diferents, perquè el Costa transmetia idees i opinions en un país que cercava definir-se en allò nou i reafirmar-se, a la vegada, en el sostrat de la seva identitat crítica.
En Pere ens va guiar i ens va ensenyar a pensar, sense paràmetres convencionals, sense rèmores, sense ancoratges. Creiem que les noves idees podrien encaixar en una societat cada vegada més canviant. I aquesta força portava el segell del Costa.
Avui encara es parla d’aquell nucli d’excel·lència que vàrem compartir amb en Pere.
És un honor poder ser hereu del seu mestratge.
Sí, un MESTRE
Gràcies
Promoció Alumnes BUP 77-80